25 DE NOVEMBRE

Aquest dijous 25 de novembre se celebra el Dia Internacional de l´Eliminació de la Violència contra les dones, en memòria de les germanes Mirabal.                        La proposta perquè se celebrés en aquesta data la va fer la República Dominicana, amb el suport de 80 països. La violència contra les dones es presenta en molts àmbits: física, sexual, psicològica i econòmica, totes les quals s'interrelacionen i els afecten a diferents nivells.                                                                     
Les dones que experimenten violència tenen una varietat de problemes de salut, i és disminueix amb això la seva capacitat per participar a la vida pública. Afecta les famílies i comunitats de totes les generacions i reforça altres tipus de violència prevalents a la societa

Després de parlar una mica sobre aquest dia, crec que cal donar la meva opinió perquè és un dia que ens afecta a totes.

Considero que la violènca és un acte viòlent tant físic com psicològic que pot afectar els homes però molt més les dones. És un tema que sempre ha estat present durant tota la vida i tot i així segueix continuant encara que hagi disminuït, sempre ha tingut i tindrà repercussions cap a la nostra persona. Tots els dies moltes dones pateixen violència de gènere i més de la meitat ho callen, ja sigui per por o per poca autoestima.

Hauríem d'arribar a la igualtat entre els dos geners, ja que cap dels dos no és inferior o superior que l'altre i ningú no ha de permetre que el maltractin, perquè som humans amb els mateixos drets i amb les mateixes ganes de ser lliure.

Aquest tema cada dia va a pitjor, hauríem de fer alguna cosa perquè això s?acabarà d?una vegada. Ningú no té perquè anar pel carrer passant por sigui l'hora que sigui o no voler tenir relacions per tot el que pugui arribar a passar després.

·     Protegim, és clar, les víctimes no construeixen ni el discurs ni l'acció contra les violències. No hem d'ensenyar als homes a no violar i les dones a no ser violades, crec que és un símbol d'humanitat que hauria de desaparèixer, ja que no pots fer un acte contra una persona si l'altra persona no hi està d'acord.

Símbols:

Un llaç lila és un símbol de la reivindicació dels drets de les dones. Després de moltes vagues, reivindicacions i heroïnes que s'han deixat la pell per millorar la situació de totes, el llaç lila s'ha consolidat com a símbol de la lluita feminista

El símbol de Venus és un símbol que sol representar: El sexe femení o femella. El feminisme no cerca la superioritat de la dona respecte a l'home, sinó que és la ideologia que defensa la igualtat en aspectes socials, culturals i econòmics entre tots dos sexes.

 CALENDARI LITÚRGIC

El calendari litúrgic, al llarg de tota l’Edat Mitjana, és lunisolar. Es basa en les diferents festes que celebra la litúrgia cristiana al llarg de l’any i que es distribueixen en diversos cicles.  Dins d’aquests cicles hi ha també unes festes fixes i unes festes mòbils. La principal d’aquestes darreres és la festa de Pasqua de Resurrecció, entorn de la qual es fixen la resta de festes que en depenen i que configuren tot el cicle.

- Sentit que t'ho calendar pels cristians:  Any litúrgic o calendari litúrgic és el cicle de les celebracions litúrgiques durant l'any de l'església cristiana que determina quan se celebren les festes, els memorials, les commemoracions i les solemnitats i quines porcions de les escriptures han de ser llegides.

· Novembre s el mes on va concloure l'any litúrgic de l'Església catòlica, concretament amb la Festa de Crist Rei que aquest any se celebra el diumenge dia 20.                                                                             

1.-L’any litúrgic s’inicia amb el temps d’Advent. L'Advent és un temps que dura quatre diumenges per preparar el naixement del fill de Déu.

2.-El temps de Nadal s'allarga des del 25 de desembre, festa del naixement de Jesús a Betlem, fins a la celebració del Baptisme del Senyor.                                                               

3.-El temps de l’any comença l'endemà de la celebració de la festa del Baptisme del Senyor.

4.-El temps de Quaresma s'inicia amb el dimecres de Cendra i consta de 6 diumenges. El temps de Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams i acaba el dissabte anterior a la Pasqua de Resurrecció, són els dies de la passió i mort de Jesús a la Creu.

5.-El temps de Pasqua comença el diumenge de Resurrecció, es celebra el diumenge posterior al primer pleniluni de l'equinocci de primavera. Finalitza amb el diumenge de Pentecosta, també conegut com a Pasqua Granada.

6.-Durant l'any es reprèn l'endemà de la festa de Pentecosta i dura fins al final de l’any litúrgic.

 

En el calendari liturgic cada color representa un color diferent. El blanc simbolitza la puresa i l'alegria i s'utilitza al Nadal i la Pasqua. El color verd significa esperança i s'utilitza en el temps ordinari. També  trobem el color lila que representa el dol i la penitència i s'utilitza a advent, quaresma i setmana santa. Finalment, el vermell vol donar a entendre el foc de l'esperit sant i el martiri i s'utilitza en les festes dels màrtits i Pentacosta. 

                                                            

L'estola és una peça de roba que es posa el sacerdot al voltant del coll per a les celebracions litúrgiques i és el signe de Jesús.

Els colors litúrgics són els colors específics que es fan servir per a la litúrgia cristiana. Els colors serveixen per subratllar les característiques d´un temps determinat de l´any litúrgic, destacar una festa o fira donada del calendari o una ocasió especialitzada

EL SENTIT DE LA VIDA

La pel·lícula està protagonitzada per un home que ha deixat de banda els seus somnis per ajudar els altres, i que la nit de Nadal decideix suïcidar-se, cosa que provocarà la intervenció del seu àngel de la guarda.

Amb un acusat sentit del deure, al llarg de la seva existència, sempre ha sacrificat els somnis pel bé comú. Des de petit, la seva intervenció resulta decisiva per salvar de la mort el seu germà petit, en un accident en un llac gelat.

Aquestes i moltes altres bones accions que han fet que sigui millor persona i que visqui en un lloc millor, ha de tenir força per seguir endavant amb la seva vida. Si ho aconsegueix, obtindrà unes ales que encara no li han estat concedides.

La història, parla de valors socials i morals, permet reflexionar sobre la seva importància i rellevància, tenint al centre de la narrativa George Bailey, un home que està a punt de suïcidar-se la nit de Nadal a causa de les pressions que pateix a la seva vida i que ho tenen en un punt extrem de desesperació.

És una pel·lícula
que ens ensenya la importància de lliurar-se als altres i la repercussió que tenen les bones obres de cadascú.

· La diferència ara que el 1948 és que la gent mira per si i per la gent que els convé o importa.

Això no canvia amb els anys, això va amb la personalitat d'una persona, quina manera té de pensar i de realitzar els seus actes. No per això mateix som millors o pitjors persones, perquè cadascú és com és amb més o menys humanitat.

· El cor és un símbol perfecte de l'amabilitat. Una persona amable és aquella que estima els altres en la mesura que s'estimaria a si mateixa.

· El terme família fa referència a la unitat social mínima constituïda pel pare, la mare i els fills, és un grup de persones relacionat pel grau de parentiu

LA VIDA I LA MORT

VIDA

És la manera de veure el món, de viure, en què tot té un significat profund i viu. Una responsabilitat davant de l'existència, una motivació per trobar un sentit a la seva vida.

Està profundament barrejat amb les concepcions filosòfiques i religioses de l'existència, la consciència i la felicitat i afecta moltes altres qüestions com ara el significat simbòlic. 

El sentit de la vida es pot trobar mitjançant una missió, un deure per complir. És la forma més bàsica i la que les persones més cerquen. 

-  Tots tenim vides diferents i passem per experiències completament diferents. I encara que passem per experiències semblants, reaccionarem molt diferentment. La vida no és difícil ni fàcil. Som nosaltres els que cataloguem una experiència com a bona o dolenta i segons això, diem que la vida que tenim és difícil.

· Científicament, es definiria com la capacitat d'administrar els recursos interns d'un ésser físic adaptada als canvis produïts pel medi.

· En la biologia, es considera la condició interna especial, que diferencia les semblances com a diferències dels éssers vius. És l'estat intermedi entre el naixement i la mort.

· En la medicina, hi ha diferents interpretacions sobre el moment determinat en què comença a existir la vida humana, segons les diferents perspectives filòsfiques, religioses o culturals.

·En cosmologia encara no es coneix ni se sap si serà possible conèixer l'existència de la vida en altres llocs.

· En el cristianisme, el propòsit de la vida és assolir la salvació divina mitjançant la gràcia de Déu i la intercessió de Crist. El Nou Testament diu que Déu vol tenir relació amb els humans tant en aquesta vida com en què ha de venir, i això només és possible si es perdonen els pecats

MORT

La mort de lésser humà és la pèrdua permanent de la consciència i de forma inherent i inseparable, la pèrdua de la capacitat de lorganisme per funcionar com un tot.

Des de la perspectiva científica, la mort és concebuda com el terme i el límit de la vida, on l'organisme és incapaç de sostenir la seva gomeòstasi, sobrevenint així el dany definitiu i el cessament de totes les funcions vitals. 

Des de la filosofia, la mort s'ha de definir com la pèrdua irreversible de la funció de l'organisme humà com un tot, aquest és un concepte biològic que pressuposa i implica la pèrdua irreversible de la consciència i la capacitat de reacció. 

Des de la medicina, s'ha proposat com a definició de mort la suspensió permanent del funcionament de l'organisme com un tot, no només com la totalitat estructural de l'organisme, més aviat, com fa que el funcionament de l'organisme viu sigui més gran que la suma de les seves parts.

En el cristianisme, déu ha fet l'home perquè sigui feliç a la terra i més tard també al cel. Aquest assaig és una breu reflexió sobre la novetat que suposa la doctrina cristiana davant de la realitat de la mort.