LA VIDA I LA MORT

VIDA

És la manera de veure el món, de viure, en què tot té un significat profund i viu. Una responsabilitat davant de l'existència, una motivació per trobar un sentit a la seva vida.

Està profundament barrejat amb les concepcions filosòfiques i religioses de l'existència, la consciència i la felicitat i afecta moltes altres qüestions com ara el significat simbòlic. 

El sentit de la vida es pot trobar mitjançant una missió, un deure per complir. És la forma més bàsica i la que les persones més cerquen. 

-  Tots tenim vides diferents i passem per experiències completament diferents. I encara que passem per experiències semblants, reaccionarem molt diferentment. La vida no és difícil ni fàcil. Som nosaltres els que cataloguem una experiència com a bona o dolenta i segons això, diem que la vida que tenim és difícil.

· Científicament, es definiria com la capacitat d'administrar els recursos interns d'un ésser físic adaptada als canvis produïts pel medi.

· En la biologia, es considera la condició interna especial, que diferencia les semblances com a diferències dels éssers vius. És l'estat intermedi entre el naixement i la mort.

· En la medicina, hi ha diferents interpretacions sobre el moment determinat en què comença a existir la vida humana, segons les diferents perspectives filòsfiques, religioses o culturals.

·En cosmologia encara no es coneix ni se sap si serà possible conèixer l'existència de la vida en altres llocs.

· En el cristianisme, el propòsit de la vida és assolir la salvació divina mitjançant la gràcia de Déu i la intercessió de Crist. El Nou Testament diu que Déu vol tenir relació amb els humans tant en aquesta vida com en què ha de venir, i això només és possible si es perdonen els pecats

MORT

La mort de lésser humà és la pèrdua permanent de la consciència i de forma inherent i inseparable, la pèrdua de la capacitat de lorganisme per funcionar com un tot.

Des de la perspectiva científica, la mort és concebuda com el terme i el límit de la vida, on l'organisme és incapaç de sostenir la seva gomeòstasi, sobrevenint així el dany definitiu i el cessament de totes les funcions vitals. 

Des de la filosofia, la mort s'ha de definir com la pèrdua irreversible de la funció de l'organisme humà com un tot, aquest és un concepte biològic que pressuposa i implica la pèrdua irreversible de la consciència i la capacitat de reacció. 

Des de la medicina, s'ha proposat com a definició de mort la suspensió permanent del funcionament de l'organisme com un tot, no només com la totalitat estructural de l'organisme, més aviat, com fa que el funcionament de l'organisme viu sigui més gran que la suma de les seves parts.

En el cristianisme, déu ha fet l'home perquè sigui feliç a la terra i més tard també al cel. Aquest assaig és una breu reflexió sobre la novetat que suposa la doctrina cristiana davant de la realitat de la mort.